Ningú no és poeta. Ningú no ho és pel fet de donar poemes com el nen ofereix el seu somriure o com l'arbre els seus fruits (...) La poesia només existeix. Existeix com els camps, com la neu, com les estacions. Però ningú no "fa" poesia (...) La poesia és la vida neta quan entra en nosaltres per a prendre coneixement d'ella mateixa (...) un somriure més que no pas un saber. (Christian Bobin)


****

No te rindas

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.

Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños

Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.
(Mario Benedetti)

*************

¡Qué descansada vida
la del que huye del mundanal ruido
y sigue la escondida
senda por do han ido
los pocos sabios que en el mundo han sido!
(Fray Luis de León)

****

No posar límits a la imaginació, a la inventiva. La originalitat, la inventiva, és un dels recursos humans inexhauribles. No acceptar res que es doni per perfecte, definitiu, tradicional, sagrat o venerable. (J.D. García Bacca)

* * * *

Sí, hi ha altres móns
i tots són en aquest.
(Paul Eluard)

* * * *

Els ulls del bou, diuen els pagesos, li fan veure l'home deu vegades més gros de lo que és realment; si no fos així el bou no obeiria.

* * * *

El veritable viatge de descoberta no consisteix en cercar nous paisatges sinó en tenir ulls nous.
(Proust)

Descobreixen un elefant desertor de la segona guerra Púnica
(Del corresponsal del SI MÉS NO a la Vall de Núria)

Un pastor que vigilava les seves ovelles prop del Coll de Finestrelles ha descobert un elefant de grans proporcions que pasturava l'herba a poca distància.
En uns moments com els actuals en què tothom està especialment acostumat a rebre sotragades, quasi bé ningú no ha fet massa cas de la notícia...
Però l'interès creix i es difon quan, analitzat el seu ADN, es descobreix que realment l'elefant en qüestió va néixer fa 2.227 anys, coincidint amb els moments en què Anníbal va passar els Pirineus camí d'Itàlia.
Tot i que l'elefant no ens ho pugui explicar, fàcilment podem deduir que es va escapolir del ramat d'elefants d'Anníbal, ja fart de tantes aventures inútils.
I sembla que fou precisament a causa d'aquesta deserció que l'Anníbal es va desanimar d'emprendre el setge de Roma i va decidir dirigir-se a Cannes, una plaça molt més segura i còmoda.
El nostre elefant podria ser imputat d'haver impedit la conquesta cartaginesa de la futura Europa.
Segur que tot hauria anat d'una altra manera.
Podeu visitar l'elefant pujant fins a Núria amb el cremallera i, un cop allà consulteu el rector del santuari.
No en dubteu: l’elefant continua viu senzillament perquè encara no s’ha mort. Bona fusta.

Per al SI MÉS NO, Rosa Fontalba

**********

La Generalitat de Catalunya convoca el Premi Alcoyano al que podran optar tots aquells que es lleven cada dia de bon matí, o a la nit o quan sigui per desplaçar-se cap a una feina que no els va ni els ve, que la fan només per guanyar diners però sense interès personal per les coses que els toca fer. Acumulen mèrits especials els qui a aquesta feina hi troben personatges que competeixen amb ells, que els fan la vida impossible i els l'amarguen de mil maneres.
El premi, a més de dotació en metàl·lic, consisteix en la imposició de la Creu de Sant Pancràs màrtir.

**********

A l'últim ple de l'Ajuntament de Barcelona ha sorgit una iniciativa genial per ajudar a que la ciutat aposti definitivament per la natura i al verd. S'ampliaria molt el pessebre nadalenc de la Plaça de Sant Jaume, amb rierols, pinsans, oques, horts i un petit bosc i se'l deixaria durant tot l'any per què els ciutadans i turistes hi poguessin anar a berenar, a prendre l'aire i els sol, a plantar mongetes... L'oposició ho veuria bé amb la condició de que lo que es collís als horts, l'aviram que s'engreixés, i la mateixa llenya del bosc s'anés oferint tot al nen Jesús del pessebre.
Pendent, doncs, d'aprovació a la pròxima sessió.

**********

La Generalitat de Catalunya concedeix, a títol pòstum, la Creu de Sant Jordi al Sant Crist de Lepanto de la Catedral de Barcelona. No se sap encara si faran un canvi de creu o si senzillament li posaran per decorar, penjada a la corona d'espines.

***********

S'apareix la Virgen de la Almudena al Cerro de los Ángeles. Que consti que no tots els presents l'han vista però els que sí, asseguren que portava un sabre a les mans en comptes del nen. Diu que semblava disposada a repartir justícia.